dilluns, 29 de desembre del 2014

Exploraciones de invierno en el Alto del Tejuelo (Parte II)

Vuelve a amanecer despejado,  hoy retomamos los trabajos en la CL-081 Torca del Espejo. Se unen a nosotros Mercedes y Miguel Ángel, por lo menos hasta la entrada, aunque al final se meten un poco más.

Mercedes y Miguel Ángel delante del Espejo

Nuestra primera tarea es ensanchar el laminador vertical. La ejecuta Jordi Carretero, socio fundador de “desobstrucciones Calseca”. 

Le lleva un par de horas hacer el paso practicable, al otro lado un pequeño volumen, que no permite estar de pie y una rampa en subida que lleva a un pozo. Como siempre, los sondeos de un pozo dan lugar a diversas especulaciones: 10, 16, más de 20… las posiciones son inamovibles y por lo tanto se debe bajar para despejar la duda. Al final el láser dice que el pozo es de 18m y el espeleólogo que lo baja dice: “esto no tira”. En una repisa y a través de bloques nos volvemos a situar en la falla, continua por ambos lados pero infranqueables barreras de bloques incrustados no nos permiten seguir.

Regresamos a la salita de techo bajo donde nos espera Víctor que ha estado haciendo la topografía.
“Hacia el otro lado hay un paso horizontal - nos dice - si quitamos un bloque que hay en medio igual paso.”
Le atornillamos un anclaje al bloque y tiramos de él con cuerda. Víctor pasa a duras penas y se encuentra con un “laminador tobogán”, muy divertido de bajar pero con el tiempo se a embarrado y las risas se tornan lágrimas al volver…
Hacia abajo se cierra todo, solo en un lado hay una obertura que le lleva a una zona donde se puede poner de pie. Según Víctor las dimensiones empiezan a ser grandes y sin barro. Inspecciona un pequeño tramo, pero como llevamos un montón de horas explorando y él está solo al otro lado, decidimos dejarlo por hoy, mañana frescos y con tiempo exploraremos juntos para ver las posibilidades.

Laminador tobogan

Hoy es mi último día y va a ser corto, tengo el vuelo de regreso por la noche. Nos levantamos una hora antes para alargar el tiempo disponible. Ya nos conocemos la aproximación de memoria y en una hora nos encontramos entrando. Ensanchamos un poco más el paso de ayer, ahora se puede pasar con el arnés puesto.
Los Jordis comprobamos que las descripciones de Víctor se han quedado cortas, muy cortas. Visto en perspectiva, parece una gran sala en la que el techo ha colapsado, nosotros nos encontramos por encima de los bloques y el nuevo techo forma una bóveda, que a medida que bajamos se hace más vertical.

La zona ancha

Como poseídos nos adentramos por la zona nueva, cada uno por un lado, las continuaciones son numerosas, solo vamos por lo más evidente, franqueamos un paso entre bloques y aparecen nuevas zonas, parece no tener fin. En la parte más baja un destrepe peligroso parece ser el último obstáculo, necesitamos cuerdas.
Víctor viene a nuestro encuentro mientras topografía, felicitaciones y abrazos. Le animamos a dejar el dibujo y disfrutar de la exploración, le mostramos lo principal, el pozo final, las salas y al final otro paso en bajada que no me atreví a bajar solo.  Víctor lo intenta, tira abajo unos bloques inestables y consigue bajar. Le seguimos, otro importante volumen con varias continuaciones. Víctor sigue hacia la derecha, Carretero opta por la izquierda, yo sigo abajo….no por mucho tiempo, Carretero nos llama para que veamos lo que ha descubierto, por los gritos intuimos que debe ser algo bueno. Ha salido de la parte caótica de bloques y ha entrado en una zona de disolución, pozos, meandros, chimeneas y galerías de dimensiones considerables para la cota en que estamos. Esto pinta muy bien. Como ya es habitual, los grandes descubrimientos se hacen el último día! A partir de este punto es imprescindible la cuerda pero nosotros tenemos que regresar a Calseca.

El equipo a la salida de las exploraciones

La vuelta es muy animada, estamos eufóricos, planes para el futuro, hay que avisar a los compañeros..... no nos damos cuenta y llegamos al albergue justo a tiempo para que me pueda lavar el equipo, tomar una ducha y marchar al aeropuerto.

Volveremos!

CL-081 Torca del Espejo. Topografia de lo explorado hasta ahora


Jordi Pérez 29-12-2014



diumenge, 28 de desembre del 2014

Exploraciones de invierno en el Alto del Tejuelo (parte I)


Ya hacia días que tenia ganas de espeleo, por suerte puedo aprovechar 5 días de fiesta antes de Navidades para hacer una escapadita a la zona de exploración. Allí me esperan Jordi Carretero y Víctor Gayol, colaboradores necesarios para este deporte en equipo o en compañía.

Discutimos los planes, ya venia con la idea de ir a trabajar la “zona blanca”, una zona triangular sin cavidades importantes en medio de la maraña de galerías del Alto del Tejuelo, no me cuesta nada convencer a mis compañeros.





El primer día nos dirigimos a la CL-260, una cavidad en el extremo norte de la zona con una importante corriente de aire. De camino revisamos la CL-076, explorada por ECG en 1982. No nos cuadra la descripción y además encontramos un par de cavidades cercanas, aparentemente sin explorar y que es día soplan. Anotamos esta cavidad en trabajos pendientes de revisión. En la CL-260, revisamos en detalle lo explorado y encontramos una zona nueva, pero sin continuación. En la punta de exploración se fuerza un paso y la cavidad continua, por falta de tiempo debemos abandonar la exploración en la cabecera de un P10, se debe abrir el paso para continuar. De regreso dejamos el material en la CL-076, mañana las bajaremos.

El segundo día, de acuerdo a las previsiones, llueve. Nos tomamos el día libre para hacer una visita a Santoña, con vinos y anchoas incluidos y a Liérganes, a tomar un chocolate con churros.

El tercer día amanece despejado, ligeros de equipaje nos aproximamos a la zona, muestro a Jordi y Víctor algunas torcas exploradas, la CL-081 explorada por ECG en el 82 sopla aire, en contraste con la temperatura exterior, sopla caliente y nos atemperamos el cuerpo.


Como no es necesario material, decidimos hacer una entradita rápida para inspeccionar. Descendemos hasta una salita de unos 4 m2, donde la pared del fondo es un espejo de falla de manual. Siguiendo la falla, dirección Oeste, hay un par de pasos taponados por bloques, se puede intentar retirarlos. En dirección este, vemos un laminador impenetrable de unos 2 metros de longitud que desemboca en un volumen relativamente grande, las scurion nos permiten ver que las paredes se encuentran a unos 15 metros, y la corriente viene de este lado.


Cambiamos los planes y nos centraremos en la CL-081, a la que llamaremos Torca del Espejo. Hace falta ampliar el laminador para poder pasar, el primero en hacerlo es Carretero y se encuentra con medio cuerpo colgando sobre un pozo de 8 metros, con una maniobra digna del Circo del Sol, puede darse la vuelta y regresar al punto de inicio. Instalamos una cuerda y accedemos con seguridad al volumen que resulta ser más grande de lo que imaginamos. Pero lo más evidente es un pozo de 10 metros, por donde viene la corriente de aire. Dejamos el resto de opciones para concentrarnos en este pozo, que descendemos de inmediato. En su base, un nuevo laminador estrecho, esta vez vertical, nos detiene temporalmente, Mañana más, esto sigue!!




Jordi Pérez 28-12-2014

dijous, 7 d’agost del 2014

Breu campanya d'estiu. Juliol 2014.

Passejant per la zona de la Garma del Ciervo. Fractures impressionants en nivells + sorrencs.

18, 19 i 20 de juliol varen ser els dies que vam poder dedicar a fer allò que més ens agrada. Pujar a Cantàbria. Alguns feia molt temps que no ens posàvem la disfressa d'espeleòleg però la motivació era altíssima. (gairebé dos anys en blanc!)
Dedicaríem la primera jornada a prospectar alguns forats per la zona i dissabte seria el dia on dos equips buscaríem realitzar la connexió Yeguas-Cotero (si bé, no seria la primera vegada que s'intenta).
Per aquest propòsit vam comptar amb la participació d'il·lustres espeleòlegs del colectiu Alto del Tejuelo, SECJA, WOM Belgues, NIPHARGUS i d'altres exemplars il·lustres. De Mataró vam pujar en Jordi Pérez, l'Assumpta Triadó i servidor.

 
Tasques de prospecció. Assumpta i Jordi i Jordi tot cofoi.
 
Grup a la boca de la Torca de las Yeguas i Assumpta i Albert equipant la capçalera del BU-10?

Bé, al collado de la Espina vam començar a caminar fins arribar al Cotero, on es va quedar en Jordi amb uns quants companys i la resta vam acabar de baixar fins l'entrada de las Yeguas. Un cop equipats i pixats i impressionats per el bon temps exterior vam començar a desfilar pels pous d'entrada de la torca de las Yeguas fins arribar al nivell de galeries. Allà ja feia temps que no hi baixava (encara anàvem amb carbur) i esclar, amb tota la parafernàlia elèctrica ara la cova és encara més espectacular. Realment brutals les dimensions de la galeria Iluro i la bellesa de tot plegat...
Pujant cap al Collado de la Espina.

Arribats a la sala Jordi Mitjans i ajudats de precises tècniques vam començar a treballar en cercar la connexió entre ambdues cavitats. Com bé dic, cap al 2008 recordo un intent semblant amb només un equip a las Yeguas poc fructífer. Aquell dissabte però al haver-hi dos equips, un a cada cavitat, l'èxit semblava clar.
Olors, sorolls i sentiments ja passaven per les estretors però vora les 16h ja era hora de fotre el camp i la cosa queda allà mateix. Som molt a prop. Aviat doncs...

 
Sala Jordi Mitjans, tots els espeleòlegs buscant la continuació.

Bé, la a principal conclusió d'aquesta activitat tant social dins un forat cal destacar el companyerisme immens dels companys del SECJA i del WOM (per la meva part des de les Yeguas) i la motivació que hi ha en aquest grup de gent. 

Seguint amb la crònica, tots vam anar sortint del forat i tots junts al vespre vàrem estar comentant el tema una vegada més per en un futur tornar-hi i ser més a prop d'aquesta important fita... Conqueridors de l'inútil per alguns, però plens de satisfacció per ser modestament una peça més en aquest sistema que cada dia acumula més sorpreses...(i kilometres per qui en vulgui).

El darrer dia i abans de tornar cap a Catalunya vam fer una passejada per la zona de la Garma del Ciervo acabant al Mortillano i coneixent una miqueta més també la geologia d'aquest paisatge tant fantàstic que hi ha a Cantàbria.
 En Jordi Carretero sostre i cordialitat. Un gran paio.
 
  Estratificació creuada en gresos bioclàstics per damunt la Garma del Ciervo i vaques.
  Vall del Mortillano, morrenes frontals?
 Vaques diferents al mortillano.



Cantàbria infinita com diu l'anunci. Força i empenta que Cantàbria segur que encara guarda moltes sorpreses.

Albert Cabré.

dimarts, 24 de juny del 2014

TRAVESSA DEL SISTEMA BORA FOSCA- BORA DEL MEDALLÓ



.

Ja feia temps, ençà que en un article del espeleobloc (espelobloc.blogspot.com.es), em vaig assabentar, que una coneguda cavitat d’Osona, (" La Bora Fosca"), havia més que duplicat les seves dimensions, al descobrir una altre cova al mateix massís "la Bora del Medalló", que posteriorment es van unir amb la desobstrucció d’un pas entre blocs "El pas de Serrallonga", transformant-se amb una única cavitat de 1.257 mts de recorregut horitzontal, i 60 mts de desnivell. Fins que el diumenge 15 de juny, tres espeleòlegs de la secció Àlber Filbà, Assumpta Triadó i  jo mateix, vam visitar aquesta cova.
1. Viatge i aproximació
Des de Mataró C-60 fins a la roca del Vallés C-1415 c, cap  a la C-352 direcció Vic , i d’allà a l’autovia de l’Ametlla C-17. Continuem aquesta autovia direcció Vic, fins el km 63, on ens desviem cap a la C-25, després del km 183, deixem l'eix tranversal a la comarcal 153, passem per Roda de Ter, i un cop deixem enrere el km 16 entrem a L'Esquirol (Santa Maria del Corcó), seguint la carretera BV-5207 direcció al poble de Tavertet, fins el km 5. Aquí comença una pista a mà dreta sense cap indicació, que ens durà a Can Sobiranes, on em de demanar la clau de la reixa que tanca la boca Superior del Sistema.

Continuem per la pista que surt per l'esquerra de la casa. Rodejant la granja de porcs a 0,4 km  trobarem la Creu de Sobiranes, cruïlla de camins en un petit collet, s'ha de agafar el que surt a l'esquerra en forta pendent ascendent.
Creu de subiranes  (Manel Garcia)
als 
 600 mts trobem un altre cruïlla de camins  la Creu del Castell,

Consultant el pdf de Espeleoindex (Manel Garcia)
 em de agafa el de la dreta fins l'ermita de Sant Miquel de Sorerols, 300 mts, en aquest pla deixarem el vehicle, 
Ermita de Sant Miquel de Sorerols (Manel Garcia)
a no ser que disposem de un tot terreny, podrem avançar 500 mts per la pista , fins l'inici d'un corriol que surt per l'esquerra, marcat amb en pintura vermella en un arbre a la dreta d'aquest,

Inici del corriol , el tronc de l'arbre de l'esquerra te una marcva de pintura vermella
(Manel Garcia)

 que va serpentejant i baixant per dintre del bosc, fitat tot ell amb pintura vermella  a les roques del terra i als troncs del arbres, després de 500 mts de corriolet aquest esdevé planer, i  en passar per el peu de unes cingleres, la cova s'obra surt per sota del camí, en un lloc que fa un graonat  de 3,5 mts que desgriparem fàcilment, aproximació a peu des de el pla de l'ermita 15 minuts.

Bora Fosca, boca superior del sitema (Manel Garcia)

2. Descripció de la Cavitat
La porta es tancada amb una reixa, i un cadenat amb un candau, que obrirem amb les claus que ens han deixat a la masia de Can Sobiranes, la entrada es el punt més baix i estret del primer tram de la cavitat, dons el terra va descendint recobert de colades blanques, mentre que el sostre es manté gairebé horitzontal, seguint el pla d'estratificació, fins  adquirint unes proporcions màximes de 3,5 mts de amplada per 8 de alçada, i durant a aquesta visita vam trobar las parets en aquest sector farcides de artròpodes.,

Galeria d'entrada (Àlber Filbà)

Galeria d'entrada (Àlber Filbà)
Hola
Artropode a la galeria d'entrada (Àlber Filbà)


Galeria d'entrada (Àlber Filbà)

Aquest primer tram de més de 100 mts , desemboca en un ressalt de 6 mts que per on continua la cavitat direcció a la Bora del Medalló. Equipat en el moment de la visita amb dues cordes fixes, i una escalada, de 7 mts,. a la n dreta que dona accés a la Galeria Sobiranes, equipat en fixa en aquestes dates, passamà d’accés i una corda vertical amb un fraccionament entremig, fixat  amb doble ancoratge i passamà d'accés al arribar a la galeria superior, (una de las cordes del passamà inferior d'accés a l'escalada està en mal estat) . 

Instal.lació d'accés a la galeria Sobiranes (Àlber Filbà)
(Àlber Filbà)


Inici Galeria Sobiranes ((Àlber Filbà)

Aquesta galeria te un recorregut sinuós de quasi 200 mts,  amb una secció mitja de 2 mts d'alçada, x 1.5 mts d'amplada, encara que hi ha trams ens que ens haurem de ajupir, la galeria està molt concrecionada,  ( estalactites , macarrons blancs, etc)

Galeria Sobiranes (Àlber Filbà)

Galeria Sobiranas (Àlber Filbà)

Seguim  la travessa després de haver baixat el ressalt de 6 mts, a la dreta per l'espai que queda entre els blocs i el sostre , descendim fins una galeria baixa però ample de 3 a 5 mts i no superior al metre de alçada, inclús inferior , on sovint caldrà avançar a quatre grapes, durant uns setanta metres. fins on haurem de remuntar un ressalt de uns 3,5 mts, a la dreta de la galeria, que dona accés a la Sala de les Lloses,” terminus” de la cavitat fins l'any 2.003 la S.I.E va trobar la continuació.

Sala  de Les Lloses (Àlber Filbà)
A l'esquerra i al terra en aquesta sala trobem un forat de recentment excavat, per el que descendim i anem gatejant, durant 20 metres, on trobem un passatge estret , "El Pas d'en Serrallonga" que a les ressenyes esta qualificat com a sever  ???, no es un a estretor selectiva en absolut, entre blocs i fent ziga zages, durant unes desenes de metres progressem reptant, fins que finalment s'eixampla, i progressivament va augmentant d'alçada, estem a la Gran Galeria.
Sortin del Pas d'en Serrallonga (Àlber Filbà)

A partir d'aquí la cavitat es troba dominada per un important procés clàstic, i amb la quasi inexistència de processos reconstructius, las galeria de dimensions importants fins als 10 mts d'amplada  i 3 mts d'alçada,, estem a la Sala Final, el conducte segueix amb bones proporcions durant uns 120 mts,
Gran galeria (Àlber Filbà)
  
Gran galeria (àlber Filbà)
Així arribem a una sala arrodonida on la galeria principal va un gir de 90 º,  a la seva dreta tenim una continuació de on prové una aportació d’aigua, que es sumeix immediatament, per on podem avançar uns metres, fins una escalada equipada en fixa, amb estreps, que no vam pujar. Continuem fins que un derrumbament ens obliga a
 grimpar par accedir a la sala Despresa.

Sala Despresa (Àlber Filbà)

Les Pixes Blanques (Àlber Filbà)


Sala Plana (Àlber Filbà)
A partí d'aquí avancem pujant i baixant entre blocs fins a les Pixes  Blanques, i de aquí a la Sala Plana on progressivament va perdent alçada la galeria, i finalment amplada, fins tornar-se un conducte que en obliga a progressa primer gatejant i després a reptar, en aquest lloc les parets i el sostre son plens de mosquits, , fins una bifurcació on hem de agafar la de l'esquerra i amunt, es acostem a la gatera de sortida, on el fort corrent d'aire augmenta a mesura que disminueix la secció del conducte, recordant sensacions que es perceben a grans cavitats a terres llunyanes,  fins que de cop s'eixampla, estem a la Bora del Medalló.

Lamiinador arribant a la bora del medalló amb fort corrent d'aire (Manel Garcia)

Davant nostre la vegetació ens impedeix veure on  estem, ni quin es el camí per tornar a la boca superior, es una sensació molt comú quant surts d'una travessa en un indret que no coneixes, això i una tempesta, amb important aparell elèctric ens amenaça,

Bora del Medalló, boca inferior del sistema (Manel Garcia)
per sort la tornada es  fàcil i intuïtiva, només cal descendir 10 metres entre la vegetació, i caminar 50 mts a la nostra esquerra, on arribarem al inici de una pista no transitada, que seguim, sempre pujant, primer passarem per les Balmes de la Feu, i a la primera bifurcació , agafarem la de l'esquerra,  i al següent la de la dreta, en una pista encara menys transitada, 20 minuts de sortir de la cavitat, trobarem una fita de pedres a la nostre esquerra sobre el marge del camí , on pujant uns 6 o 7 mts trobarem el corriol, que ens porta, a la Bora Fosca, un cop a la boca comença a ploure amb calamarsa, però ja estem a cobert, esperem que acabi la tempesta, i iniciem el retorn al cotxe.

Els tres exploradors de retorn a la Bora Fosca, d'esquerrra a dreta Manel, Àlber, i Assumpta (Àlber Filbà)

Restes de la pedregada (Àlber Filbà)

Hem estat 4.5 h dintre de aquesta covat, que no decep i amb l’al·licient  afegit de que es tracta d’una travessa,  tècnicament molt fàcil, i esta aquí mateix, només a 85 km de Casa.


Manel  Garcia Diaz

Més informació i topografia a:

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/11/el-sistema-de-la-bora-fosca-2.html

dimecres, 1 de gener del 2014

Darrera i 4ª pràtica del 41è Curs d'iniciacio a l'espeleología


El dia 1 de desembre, ens dirigim cap a Olesa de Bonesvalls, on agafem una pista forestal (el camí de les Fenaloses) fins a l'alçada del Màs del Esquerrà, on el vell mig del torrent trobem la boca de la cavitat del mateix nom de (-336 mts de fondària),




 Carlos Rodrigüez

 el mati es fred,  fet que encara en ens convida més a entrar dins de la cavitat on la temperatura serà mes agradable.


Manel Garcia

Manel Garcia

Carlos Rodrigüez

L’objectiu , es que tots els cursetistes ultrapassin els 100 mts de fondària, a la via del Rat Penat.


Carlos Rodrigüez

Iniciem el descens del pou Faura i Sans 


Carlos Rodrigüez

Carlos Rodrigüez

, fins el replà de la providencia (-15 mts), on s'inicia una rampa que ens aboca, a una nova vertical de 28 mts,



Carlos Rodrigüez




Carlos Rodrigüez
 ( pou que muntem amb dues cordes paral.les, per aumentar la velocitat de progressió, i  poder ajudar ajudar al espeleòlegs novells en el pass dels fraccionaments en cas de necessitat)

 Carlos Rodrigüez

 la base del qual es la Sala Arthur Brussoto, on sota uns grans blocs, una colada  en suau pendent, dona accés al Pou J. León de 34 mts de fondària ( que instal.lem també en dues cordes paral.les), 


Carlos Rodrigüez

al seu fons, baixem un ressalt de 6 mts, estem a la Cambra Nupcial, continuem la exploració per una curta galeria en forma de pany invertit


Carlos Rodrigüez

que deseguida es desfonda, essent aquí l'inici dels Pous del Balconet, el primer es
 de 21 mts de fondària, estem a (-120 mts de fondària)

Alber Filbà

 encara hi ha molt avenc per davant, pero aixó ho deixarem per un altre ocasió, l’objectiu ha estat assolit,

Alber Filbà

 així dons iniciem el retorn a la superficie  a bon ritme. 



Alber Filbà


































Unes hores després surt l'ultim espeleoleg de la cavitat. 


Carlos Rodrigüez
Així finalitza la quarta i darrera sortida, i el curset


Cloenda del curset, foto (laia Mercader)

Encara que els membres de la secció d’espeleologia desitgem, que per als espeleòlegs novells,  no sigui el final,  sino l’inici de una afició, que per alguns de nosaltres, es o ha estat una gran passió.


Manel García Díaz.