.
Ja feia temps, ençà que en un article del
espeleobloc (espelobloc.blogspot.com.es), em vaig assabentar, que una coneguda
cavitat d’Osona, (" La Bora Fosca"), havia més que duplicat les seves
dimensions, al descobrir una altre cova al mateix massís "la Bora del
Medalló", que posteriorment es van unir amb la desobstrucció d’un pas
entre blocs "El pas de Serrallonga", transformant-se amb una única
cavitat de 1.257 mts de recorregut horitzontal, i 60 mts de desnivell. Fins que
el diumenge 15 de juny, tres espeleòlegs de la secció Àlber Filbà, Assumpta
Triadó i jo mateix, vam visitar aquesta
cova.
1. Viatge i aproximació
Des de Mataró C-60 fins a la roca del Vallés
C-1415 c, cap a la C-352 direcció Vic ,
i d’allà a l’autovia de l’Ametlla C-17. Continuem aquesta autovia direcció Vic,
fins el km 63, on ens desviem cap a la C-25, després del km 183, deixem l'eix
tranversal a la comarcal 153, passem per Roda de Ter, i un cop deixem enrere el
km 16 entrem a L'Esquirol (Santa Maria del Corcó), seguint la carretera BV-5207
direcció al poble de Tavertet, fins el km 5. Aquí comença una pista a mà dreta
sense cap indicació, que ens durà a Can Sobiranes, on em de demanar la clau de
la reixa que tanca la boca Superior del Sistema.
Continuem per la pista que surt per l'esquerra
de la casa. Rodejant la granja de porcs a 0,4 km trobarem la Creu de Sobiranes, cruïlla de
camins en un petit collet, s'ha de agafar el que surt a l'esquerra en forta
pendent ascendent.
|
Creu de subiranes (Manel Garcia)
|
als 600 mts trobem un altre cruïlla de camins la Creu del Castell,
|
Consultant el pdf de Espeleoindex (Manel Garcia) |
em de agafa el de la
dreta fins l'ermita de Sant Miquel de Sorerols, 300 mts, en aquest pla
deixarem el vehicle,
|
Ermita de Sant Miquel de Sorerols (Manel Garcia) |
a no ser que disposem de un tot terreny, podrem avançar
500 mts per la pista , fins l'inici d'un corriol que surt per l'esquerra,
marcat amb en pintura vermella en un arbre a la dreta d'aquest,
|
Inici del corriol , el tronc de l'arbre de l'esquerra te una marcva de pintura vermella (Manel Garcia) |
que va
serpentejant i baixant per dintre del bosc, fitat tot ell amb pintura
vermella a les roques del terra i als
troncs del arbres, després de 500 mts de corriolet aquest esdevé planer, i en passar per el peu de unes cingleres, la
cova s'obra surt per sota del camí, en un lloc que fa un graonat de 3,5 mts que desgriparem fàcilment,
aproximació a peu des de el pla de l'ermita 15 minuts.
|
Bora Fosca, boca superior del sitema (Manel Garcia) |
2. Descripció de la Cavitat
La porta es tancada amb una reixa, i un
cadenat amb un candau, que obrirem amb les claus que ens han deixat a la masia
de Can Sobiranes, la entrada es el punt més baix i estret del primer tram de la
cavitat, dons el terra va descendint recobert de colades blanques, mentre que
el sostre es manté gairebé horitzontal, seguint el pla d'estratificació,
fins adquirint unes proporcions màximes
de 3,5 mts de amplada per 8 de alçada, i durant a aquesta visita vam trobar las
parets en aquest sector farcides de artròpodes.,
|
Galeria d'entrada (Àlber Filbà)
|
|
Galeria d'entrada (Àlber Filbà) |
Hola
|
Artropode a la galeria d'entrada (Àlber Filbà) |
|
Galeria d'entrada (Àlber Filbà) |
Aquest primer tram de més de 100 mts , desemboca en un ressalt de 6 mts que per on continua la cavitat
direcció a la Bora del Medalló. Equipat en el moment de la visita amb dues
cordes fixes, i una escalada, de 7 mts,. a la n dreta que dona accés a la Galeria
Sobiranes, equipat en fixa en aquestes dates, passamà d’accés i una corda
vertical amb un fraccionament entremig, fixat amb doble ancoratge i passamà d'accés al
arribar a la galeria superior, (una de las cordes del passamà inferior d'accés
a l'escalada està en mal estat) .
|
Instal.lació d'accés a la galeria Sobiranes (Àlber Filbà) |
|
(Àlber Filbà) |
|
Inici Galeria Sobiranes ((Àlber Filbà) |
Aquesta galeria te un recorregut sinuós de
quasi 200 mts, amb una secció mitja de 2
mts d'alçada, x 1.5 mts d'amplada, encara que hi ha trams ens que ens haurem de
ajupir, la galeria està molt concrecionada, ( estalactites , macarrons blancs,
etc)
|
Galeria Sobiranes (Àlber Filbà) |
|
Galeria Sobiranas (Àlber Filbà) |
Seguim
la travessa després de haver baixat el ressalt de 6 mts, a la dreta per
l'espai que queda entre els blocs i el sostre , descendim fins una galeria
baixa però ample de 3 a 5 mts i no superior al metre de alçada, inclús inferior
, on sovint caldrà avançar a quatre grapes, durant uns setanta metres. fins on
haurem de remuntar un ressalt de uns 3,5 mts, a la dreta de la galeria, que
dona accés a la Sala de les Lloses,” terminus” de la cavitat fins l'any 2.003
la S.I.E va trobar la continuació.
|
Sala de Les Lloses (Àlber Filbà) |
A l'esquerra i al terra en aquesta sala trobem
un forat de recentment excavat, per el que descendim i anem gatejant, durant 20
metres, on trobem un passatge estret , "El Pas d'en Serrallonga" que
a les ressenyes esta qualificat com a sever
???, no es un a estretor selectiva en absolut, entre blocs i fent ziga
zages, durant unes desenes de metres progressem reptant, fins que finalment
s'eixampla, i progressivament va augmentant d'alçada, estem a la Gran Galeria.
|
Sortin del Pas d'en Serrallonga (Àlber Filbà) |
A partir d'aquí la cavitat es troba dominada
per un important procés clàstic, i amb la quasi inexistència de processos
reconstructius, las galeria de dimensions importants fins als 10 mts
d'amplada i 3 mts d'alçada,, estem a la
Sala Final, el conducte segueix amb bones proporcions durant uns 120 mts,
|
Gran galeria (Àlber Filbà) |
|
Gran galeria (àlber Filbà)
|
Així arribem a una sala arrodonida on la galeria principal va un gir de
90 º, a la seva dreta tenim una
continuació de on prové una aportació d’aigua, que es sumeix immediatament, per
on podem avançar uns metres, fins una escalada equipada en fixa, amb estreps,
que no vam pujar. Continuem fins que un derrumbament ens obliga a grimpar par accedir a la sala Despresa.
|
Sala Despresa (Àlber Filbà) |
|
Les Pixes Blanques (Àlber Filbà) |
|
Sala Plana (Àlber Filbà) |
A partí d'aquí avancem pujant i baixant entre blocs fins a les Pixes Blanques, i de aquí a la Sala Plana on
progressivament va perdent alçada la galeria, i finalment amplada, fins tornar-se
un conducte que en obliga a progressa primer gatejant i després a reptar, en
aquest lloc les parets i el sostre son plens de mosquits, , fins una bifurcació
on hem de agafar la de l'esquerra i amunt, es acostem a la gatera de sortida,
on el fort corrent d'aire augmenta a mesura que disminueix la secció del
conducte, recordant sensacions que es perceben a grans cavitats a terres
llunyanes, fins que de cop s'eixampla,
estem a la Bora del Medalló.
|
Lamiinador arribant a la bora del medalló amb fort corrent d'aire (Manel Garcia)
|
Davant nostre la vegetació ens impedeix veure
on estem, ni quin es el camí per tornar
a la boca superior, es una sensació molt comú quant surts d'una travessa en un
indret que no coneixes, això i una tempesta, amb important aparell elèctric ens
amenaça,
|
Bora del Medalló, boca inferior del sistema (Manel Garcia)
|
per sort la tornada es fàcil i
intuïtiva, només cal descendir 10 metres entre la vegetació, i caminar 50 mts a
la nostra esquerra, on arribarem al inici de una pista no transitada, que
seguim, sempre pujant, primer passarem per les Balmes de la Feu, i a la primera
bifurcació , agafarem la de l'esquerra,
i al següent la de la dreta, en una pista encara menys transitada, 20
minuts de sortir de la cavitat, trobarem una fita de pedres a la nostre
esquerra sobre el marge del camí , on pujant uns 6 o 7 mts trobarem el corriol,
que ens porta, a la Bora Fosca, un cop a la boca comença a ploure amb
calamarsa, però ja estem a cobert, esperem que acabi la tempesta, i iniciem el
retorn al cotxe.
|
Els tres exploradors de retorn a la Bora Fosca, d'esquerrra a dreta Manel, Àlber, i Assumpta (Àlber Filbà)
|
|
Restes de la pedregada (Àlber Filbà) |
Hem estat 4.5 h dintre de aquesta covat, que no decep i amb
l’al·licient afegit de que es tracta
d’una travessa, tècnicament molt fàcil,
i esta aquí mateix, només a 85 km de Casa.
Manel
Garcia Diaz
Més informació i topografia a:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/11/el-sistema-de-la-bora-fosca-2.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada