dimarts, 24 de juny del 2014

TRAVESSA DEL SISTEMA BORA FOSCA- BORA DEL MEDALLÓ



.

Ja feia temps, ençà que en un article del espeleobloc (espelobloc.blogspot.com.es), em vaig assabentar, que una coneguda cavitat d’Osona, (" La Bora Fosca"), havia més que duplicat les seves dimensions, al descobrir una altre cova al mateix massís "la Bora del Medalló", que posteriorment es van unir amb la desobstrucció d’un pas entre blocs "El pas de Serrallonga", transformant-se amb una única cavitat de 1.257 mts de recorregut horitzontal, i 60 mts de desnivell. Fins que el diumenge 15 de juny, tres espeleòlegs de la secció Àlber Filbà, Assumpta Triadó i  jo mateix, vam visitar aquesta cova.
1. Viatge i aproximació
Des de Mataró C-60 fins a la roca del Vallés C-1415 c, cap  a la C-352 direcció Vic , i d’allà a l’autovia de l’Ametlla C-17. Continuem aquesta autovia direcció Vic, fins el km 63, on ens desviem cap a la C-25, després del km 183, deixem l'eix tranversal a la comarcal 153, passem per Roda de Ter, i un cop deixem enrere el km 16 entrem a L'Esquirol (Santa Maria del Corcó), seguint la carretera BV-5207 direcció al poble de Tavertet, fins el km 5. Aquí comença una pista a mà dreta sense cap indicació, que ens durà a Can Sobiranes, on em de demanar la clau de la reixa que tanca la boca Superior del Sistema.

Continuem per la pista que surt per l'esquerra de la casa. Rodejant la granja de porcs a 0,4 km  trobarem la Creu de Sobiranes, cruïlla de camins en un petit collet, s'ha de agafar el que surt a l'esquerra en forta pendent ascendent.
Creu de subiranes  (Manel Garcia)
als 
 600 mts trobem un altre cruïlla de camins  la Creu del Castell,

Consultant el pdf de Espeleoindex (Manel Garcia)
 em de agafa el de la dreta fins l'ermita de Sant Miquel de Sorerols, 300 mts, en aquest pla deixarem el vehicle, 
Ermita de Sant Miquel de Sorerols (Manel Garcia)
a no ser que disposem de un tot terreny, podrem avançar 500 mts per la pista , fins l'inici d'un corriol que surt per l'esquerra, marcat amb en pintura vermella en un arbre a la dreta d'aquest,

Inici del corriol , el tronc de l'arbre de l'esquerra te una marcva de pintura vermella
(Manel Garcia)

 que va serpentejant i baixant per dintre del bosc, fitat tot ell amb pintura vermella  a les roques del terra i als troncs del arbres, després de 500 mts de corriolet aquest esdevé planer, i  en passar per el peu de unes cingleres, la cova s'obra surt per sota del camí, en un lloc que fa un graonat  de 3,5 mts que desgriparem fàcilment, aproximació a peu des de el pla de l'ermita 15 minuts.

Bora Fosca, boca superior del sitema (Manel Garcia)

2. Descripció de la Cavitat
La porta es tancada amb una reixa, i un cadenat amb un candau, que obrirem amb les claus que ens han deixat a la masia de Can Sobiranes, la entrada es el punt més baix i estret del primer tram de la cavitat, dons el terra va descendint recobert de colades blanques, mentre que el sostre es manté gairebé horitzontal, seguint el pla d'estratificació, fins  adquirint unes proporcions màximes de 3,5 mts de amplada per 8 de alçada, i durant a aquesta visita vam trobar las parets en aquest sector farcides de artròpodes.,

Galeria d'entrada (Àlber Filbà)

Galeria d'entrada (Àlber Filbà)
Hola
Artropode a la galeria d'entrada (Àlber Filbà)


Galeria d'entrada (Àlber Filbà)

Aquest primer tram de més de 100 mts , desemboca en un ressalt de 6 mts que per on continua la cavitat direcció a la Bora del Medalló. Equipat en el moment de la visita amb dues cordes fixes, i una escalada, de 7 mts,. a la n dreta que dona accés a la Galeria Sobiranes, equipat en fixa en aquestes dates, passamà d’accés i una corda vertical amb un fraccionament entremig, fixat  amb doble ancoratge i passamà d'accés al arribar a la galeria superior, (una de las cordes del passamà inferior d'accés a l'escalada està en mal estat) . 

Instal.lació d'accés a la galeria Sobiranes (Àlber Filbà)
(Àlber Filbà)


Inici Galeria Sobiranes ((Àlber Filbà)

Aquesta galeria te un recorregut sinuós de quasi 200 mts,  amb una secció mitja de 2 mts d'alçada, x 1.5 mts d'amplada, encara que hi ha trams ens que ens haurem de ajupir, la galeria està molt concrecionada,  ( estalactites , macarrons blancs, etc)

Galeria Sobiranes (Àlber Filbà)

Galeria Sobiranas (Àlber Filbà)

Seguim  la travessa després de haver baixat el ressalt de 6 mts, a la dreta per l'espai que queda entre els blocs i el sostre , descendim fins una galeria baixa però ample de 3 a 5 mts i no superior al metre de alçada, inclús inferior , on sovint caldrà avançar a quatre grapes, durant uns setanta metres. fins on haurem de remuntar un ressalt de uns 3,5 mts, a la dreta de la galeria, que dona accés a la Sala de les Lloses,” terminus” de la cavitat fins l'any 2.003 la S.I.E va trobar la continuació.

Sala  de Les Lloses (Àlber Filbà)
A l'esquerra i al terra en aquesta sala trobem un forat de recentment excavat, per el que descendim i anem gatejant, durant 20 metres, on trobem un passatge estret , "El Pas d'en Serrallonga" que a les ressenyes esta qualificat com a sever  ???, no es un a estretor selectiva en absolut, entre blocs i fent ziga zages, durant unes desenes de metres progressem reptant, fins que finalment s'eixampla, i progressivament va augmentant d'alçada, estem a la Gran Galeria.
Sortin del Pas d'en Serrallonga (Àlber Filbà)

A partir d'aquí la cavitat es troba dominada per un important procés clàstic, i amb la quasi inexistència de processos reconstructius, las galeria de dimensions importants fins als 10 mts d'amplada  i 3 mts d'alçada,, estem a la Sala Final, el conducte segueix amb bones proporcions durant uns 120 mts,
Gran galeria (Àlber Filbà)
  
Gran galeria (àlber Filbà)
Així arribem a una sala arrodonida on la galeria principal va un gir de 90 º,  a la seva dreta tenim una continuació de on prové una aportació d’aigua, que es sumeix immediatament, per on podem avançar uns metres, fins una escalada equipada en fixa, amb estreps, que no vam pujar. Continuem fins que un derrumbament ens obliga a
 grimpar par accedir a la sala Despresa.

Sala Despresa (Àlber Filbà)

Les Pixes Blanques (Àlber Filbà)


Sala Plana (Àlber Filbà)
A partí d'aquí avancem pujant i baixant entre blocs fins a les Pixes  Blanques, i de aquí a la Sala Plana on progressivament va perdent alçada la galeria, i finalment amplada, fins tornar-se un conducte que en obliga a progressa primer gatejant i després a reptar, en aquest lloc les parets i el sostre son plens de mosquits, , fins una bifurcació on hem de agafar la de l'esquerra i amunt, es acostem a la gatera de sortida, on el fort corrent d'aire augmenta a mesura que disminueix la secció del conducte, recordant sensacions que es perceben a grans cavitats a terres llunyanes,  fins que de cop s'eixampla, estem a la Bora del Medalló.

Lamiinador arribant a la bora del medalló amb fort corrent d'aire (Manel Garcia)

Davant nostre la vegetació ens impedeix veure on  estem, ni quin es el camí per tornar a la boca superior, es una sensació molt comú quant surts d'una travessa en un indret que no coneixes, això i una tempesta, amb important aparell elèctric ens amenaça,

Bora del Medalló, boca inferior del sistema (Manel Garcia)
per sort la tornada es  fàcil i intuïtiva, només cal descendir 10 metres entre la vegetació, i caminar 50 mts a la nostra esquerra, on arribarem al inici de una pista no transitada, que seguim, sempre pujant, primer passarem per les Balmes de la Feu, i a la primera bifurcació , agafarem la de l'esquerra,  i al següent la de la dreta, en una pista encara menys transitada, 20 minuts de sortir de la cavitat, trobarem una fita de pedres a la nostre esquerra sobre el marge del camí , on pujant uns 6 o 7 mts trobarem el corriol, que ens porta, a la Bora Fosca, un cop a la boca comença a ploure amb calamarsa, però ja estem a cobert, esperem que acabi la tempesta, i iniciem el retorn al cotxe.

Els tres exploradors de retorn a la Bora Fosca, d'esquerrra a dreta Manel, Àlber, i Assumpta (Àlber Filbà)

Restes de la pedregada (Àlber Filbà)

Hem estat 4.5 h dintre de aquesta covat, que no decep i amb l’al·licient  afegit de que es tracta d’una travessa,  tècnicament molt fàcil, i esta aquí mateix, només a 85 km de Casa.


Manel  Garcia Diaz

Més informació i topografia a:

http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/11/el-sistema-de-la-bora-fosca-2.html

dimecres, 1 de gener del 2014

Darrera i 4ª pràtica del 41è Curs d'iniciacio a l'espeleología


El dia 1 de desembre, ens dirigim cap a Olesa de Bonesvalls, on agafem una pista forestal (el camí de les Fenaloses) fins a l'alçada del Màs del Esquerrà, on el vell mig del torrent trobem la boca de la cavitat del mateix nom de (-336 mts de fondària),




 Carlos Rodrigüez

 el mati es fred,  fet que encara en ens convida més a entrar dins de la cavitat on la temperatura serà mes agradable.


Manel Garcia

Manel Garcia

Carlos Rodrigüez

L’objectiu , es que tots els cursetistes ultrapassin els 100 mts de fondària, a la via del Rat Penat.


Carlos Rodrigüez

Iniciem el descens del pou Faura i Sans 


Carlos Rodrigüez

Carlos Rodrigüez

, fins el replà de la providencia (-15 mts), on s'inicia una rampa que ens aboca, a una nova vertical de 28 mts,



Carlos Rodrigüez




Carlos Rodrigüez
 ( pou que muntem amb dues cordes paral.les, per aumentar la velocitat de progressió, i  poder ajudar ajudar al espeleòlegs novells en el pass dels fraccionaments en cas de necessitat)

 Carlos Rodrigüez

 la base del qual es la Sala Arthur Brussoto, on sota uns grans blocs, una colada  en suau pendent, dona accés al Pou J. León de 34 mts de fondària ( que instal.lem també en dues cordes paral.les), 


Carlos Rodrigüez

al seu fons, baixem un ressalt de 6 mts, estem a la Cambra Nupcial, continuem la exploració per una curta galeria en forma de pany invertit


Carlos Rodrigüez

que deseguida es desfonda, essent aquí l'inici dels Pous del Balconet, el primer es
 de 21 mts de fondària, estem a (-120 mts de fondària)

Alber Filbà

 encara hi ha molt avenc per davant, pero aixó ho deixarem per un altre ocasió, l’objectiu ha estat assolit,

Alber Filbà

 així dons iniciem el retorn a la superficie  a bon ritme. 



Alber Filbà


































Unes hores després surt l'ultim espeleoleg de la cavitat. 


Carlos Rodrigüez
Així finalitza la quarta i darrera sortida, i el curset


Cloenda del curset, foto (laia Mercader)

Encara que els membres de la secció d’espeleologia desitgem, que per als espeleòlegs novells,  no sigui el final,  sino l’inici de una afició, que per alguns de nosaltres, es o ha estat una gran passió.


Manel García Díaz.

dimarts, 3 de desembre del 2013

3a pràctica del 41è Curs d’iniciació a l’espeleologia

El 24 de novembre ens desplacem al Pla de Querol (masís del Garraf) per fer els primers avencs del curs, en dues cavitats clàssiques d’iniciació. L’avenc d’en Passant (-31 m) i l’avenc Emili Sabaté ( -39).


Avenc Emili Sabatè a -39 mts (foto Âlber Filbà)


Avenc d'en Passant (foto Âlber Filbà)


(foto Àlber Filbà)


Avenc Emili Sabaté (foto Âlber Filbà)



Equipant l'Èmili Sabatè (foto Âlber Filbà)



(foto Âlber Filbà)


(foto Âlber Filbà)


La progressió tècnica del grup és molt bona. Com sempre, el pas del “tap de xampany” a l’avenc Emili Sabatè es converteix en un bon final de festa.



(Foto Àlber Filbà)

(Foto Âlber Filbà)

(foto Àlber Filbà)


(foto Âlber Filbà)


(foto Âlber Filbà)


(Foto Âlber Filbà)

Mussaranya al Emili Sabaté (foto Âlber Filbà)


(foto Âlber Filbà)


(foto Âlbar Filbà)


(foto Âlbar Filbà)

Promoció de 2013 (foto Manel García)




Ja estem preparats per un avenc de mès envergadura. La setmana que ve ens espera l’avenc de l’Esquerrà


Assumpta Triadó