TORCA DE LAS VENTANAS

Tot just arribem a casa, no me'n puc estar d'escriure unes lletres al blog, han estat uns dies força intensos a la zona d'exploració i els haig de compartir.

Aquest cop érem cinc, el Victor i la Mamen del Nubis de Palència, el Jordi Carretero del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i l'Albert Cabré i en Jordi Pérez de la ACE de Mataró. Feia uns dies havíem quedat per anar a explorar els forats trobats a la Garma del Ciervo. Les descripcions eren molt il·lusionants, però la experiència d'altres grans forats que finalitzaven en un no res em feia ser prudent.

L'entorn fa justícia a les descripcions, una dolina de parets quasi verticals que acabaven en grans avencs. La dolina està partida en dos per un contrafort. De moment ens concentrem en la menys fonda de les dolines, l'altre encara es molt més complicada d’accés.

Per arribar fins a la capçalera dels pous, va caldre instal·lar un parell de 30s a les rampes herboses. El primer avenc, el més evident el bategem com a GC-055 Torca Mordor. Baixem tres pous fins a -37, no hi ha continuació, retornem tot fent la topografia.

El segon avenc està sota del camí d’accés de la Torca Mordor, cal baixar un ressalt de 3 metres i trobem una entrada la GC-056, comença amb una rampa que dona a un pou, comencem a baixar més pous. En el segon, cul de sac, remuntem i accedim a un pou paral·lel per una finestra, un altre cul de sac. Estem a punt d'abandonar. En Jordi Carretero ha agafat fred, diu que nota una corrent d'aire molt fred, això no pot acabar així. Arribats a aquest punt, la experiència d'altres cavitats ens ajuda a fer un últim intent, les parets blanques indiquen corrent d'aire i decidim fer un nou pèndol fins a una finestra blanquinosa. Resulta ser bona, un pouet de 5 metres i un magnífic P55 a continuació.... vaja, cul de sac. Intentem la tàctica anterior, a 25m del fons hi ha una nova finestra blanquinosa, nou pèndol, un pou rampat de 20m, al fons unes gateres amb corrent d'aire, baixem fins un tap de blocs, no hi ha continuació possible.

Nova reunió del comitè de savis, això s'ha acabat. Una cosa no ens quadra, la corrent va cap al fons i als primers pous anava cap a fora.... ens haurem passat una altre finestra? Efectivament, cal escalar 5 metres fins a una nova finestra blanca com la neu, desprès de una curta galeria un P12, una nova escalada de 5 metres per accedir a un pou paral·lel de 30 metres.... per variar un cul de sac.

Estem acabant la paciència, una nova escalada per accedir a la finestra de un altre pou.... P10, molta aigua, una rampa de pedres encaixonada entre dues parets de roca mare que baixa 10 metres més i al final un forat d'uns 80cm al terra, es un nou pou, els llums no ens deixen veure si es gaire fons, cal tirar una pedra sonda.... ostres, des del 92, a la Cueva de los Moros, jo no havia sentit baixar tant una pedra. No vull dir un número es fàcil que l'erri, el cas que a la darrera reunió del  comitè, varem veure clar que amb els dos cinquantes que dúiem faríem el ridícul en aquell pou, de totes formes, el temps se’ns tira a sobre i hem de tornar.

Finalment, bategem el forat com a Torca de las Ventanas i el pou que queda per baixar es dirà "Pou Homer"

El retorn el fem amb molta alegria, ja es fan plans per el pont de Tots Sants, pot ser memorable.

Jordi Pérez

CAMPANYA ESTIU 2011 ( i 3)

Un equip de cinc espeleòlegs després de  quatre hores, de progressió arribem al bivac.

Josep Gilabert,(GES), Victor Gayol i Millán Ibañez (NUBIS) iniciant el descens de la Torca del Cotero (foto Manel Garcia)

 La dimensió de les seves galeries, el seu gran recorregut, i la infinitat de bifurcacions, ens fans ser conscients de que ens troben dins un gran sistema.

Torca del Cotero -250 mts bifurcació de la galeria bonica (foto Jordi Perez)

Jordi Perez, Victor Gayol, i Millán Ibáñez, al bivac de -250 a la Torca del Cotero, (foto Josep Gila)

 

Aquí el temps s’ha aturat, tot es exactament igual a com es va deixar. Descansem, fem la avituallament amb les viandes d’atac que portem i les sopes que em trobat al campament subterrani, i que ens han sentat a gloria.  Recorrem la galeria, fins un caos de blocs, on en un enèsim intent, intentem infructuosament cercar un pas per a superar-ho, tornem al punt on em deixat les saques que haurem de portejar fins l’exterior,  començar el retorn, galeries i mes galeries,

Torca del Cotero, Gran Galeria al Tercer nivell de galerias (foto Jordi Perez)

Torca del Cotero, Gran Galeria al Tercer nivell de galerias (foto Jordi Perez)

Victor Gayol (NUBIS)  al  passamà (foto Josep Gilabert)

remuntar un pou de 80 m, per tornar a baixar el desnivell guanyat, fins un pou que talla completament,  la  galeria , que  hem de superar a través d’un interminable passamà , ens  conduirà  a la base de una nova vertical de 60 m,

Manel Garcia, i Jordi Perez (ACE) superant el llarg passamà (foto Josep Gilabert)

Manel Garcia, Millán Ibañez, Jordi Perez, i Victor Gayol a punt de remuntar el pou de 60 m(foto Josep Gilabert)

 

  sobre el  que  hi trobem el segon nivell de galeries, i les restes del  primer campament que es va muntar a la cavitat.

Torca del Cotero al fons les restes del primer campament que es va muntar a la cavitat ( Foto Josep Gilabert)

A partir d’aquí un reguitzell  de ressalts  ens obriran la porta del pis superior , on una galeria de grans dimensions s’obra a partir de la base del pou de 80 m, que es el darrer que ens manca per pujar per arribar a l’exterior.

Torca del Cotero, 1è nivell degrans galerias a la base del primer pou de 80 mts (foto Jordi Perez)

Quant tots som fora ja es fosc, ens queda tota la pujada fins a l’Aza de Bernallán, però fa bona nit i  en el camí  en una parada tècnica, en Josep Gila, aprofita per donar-nos una petita classe d’astronomia. Arribem de matinada a la base, els nostres companys del “Papo” no han tingut sort, no han trobat continuació a la cavitat, en que tantes esperances havíem posat, per la important corrent d’aire existent al seu interior, però l’espeleo es així, que hi farem! 

Xavier Salamanca, Agustín, Lluis Calvet, Salva, i Albert Monturiol, i el fotograf son que revisa la Sima del Papo  a la darrera entrada (foto Jesús Sáez)

Dimecres  estem bastant cansats, dediquem el dia a tasques mes “lights”, però que també son importants. Un grup de tres continuem amb la desobstrucció del  BU- 118, agafem un ternal, maceta , escarpra , punxó , paleta, pota de cabra i un bidó de polietilè i ens dirigim cap el forat. Un segon equip de dos membres ha de catalogar i topografiar cavitats al rascler que hi sota el Llano de Mojabarcas.

Millan Ibañez explorant petites cavitats per sota del llano de Mojabarcas (foto Jesús Saez)

Aquesta garma  sembla haver estar rosegada ens temps preterits per una glacera. Un tercer grup s’agafa l’altre ternal i la resta del eines de desobstrucció i continua amb la desobstrucció d’un bufador que coneixem des de fa més de 20 anys, la seva posició geogràfica, i el violent corrent d’aire que exhala a 6° de temperatura, ens engresca,  doncs podria ser un nou accés la sistema subterrani,  fet que fa córrer la nostra imaginació, alguns fins i tot especulem....  però, toquem de peus a terra, la desobstrucció es difícil i sobre tot molt perillosa atès que hi ha molts blocs que son susceptibles de tornar-se inestables en el curs dels treballs. 

"Salva" i Jordi Carretero desobtruint el bufador (foto LLuis Calvet)

Salva" i Jordi Carretero desobtruint el bufador (foto LLuis Calvet)

El dijous ja ha començat a marxar gent, però els que quedem encara tenim moltes ganes de fer activitat. Decidim intentar de nou la connexió de dues cavitats, se’ns resisteix la unió bo i que ambdues es troben a tocar, son “La torca de las Yegüas” començada a explorar l’estiu de 1989, i “La Torca del Cotero” trobada 10 anys després. Organitzem dos equips, de quatre espeleòlegs cada un. El de la Torca del Cotero ha de baixar al primer nivell de galeries, progressar durant 600 m, i buscar continuacions descendents en els punts on les topografies es superposen. A més a una hora concreta, han de fer sonar unes botzines de gas. El equip de las Yegüas , es divideix en dos subgrups, un ha de fer una nova poligonal de la cavitat, i el segon ha de equipar la cavitat i arribar a una hora concreta a la sala “Mitjans” on han de buscar per unes possibles continuacions remuntants (al contrari que al “Cotero”), i activar la botzina cinc minuts després que els del Cotero.

"Torca de las Yegüas" pous de entrada (foto Jordi carretero)

"Torca de las Yegüas" Galeria principal (foto Jordi Carretero)

"Torca de las Yegüas" galeria principal (foto Jordi Carretero)

No hem tingut sort, però no desistirem de intentar-ho en el futur,  encara que de moment desmuntarem tota la instal·lació de la Torca de las Yeguas. S’ha fet molt tard, un cop ha sortit l’últim explorador de les yeguas ja es fosc, i el pitjor és que hi ha Boira. Amb l’altre grup hem quedat a un coll just abans de travessar la Garma,  en aquesta situació comprovem la tranquil·litat que et donen uns walki-talkie, per fi ens trobem i comencem el retorn en boira fins als cotxes, aquesta caminada serà bastant penosa, doncs és molt tard i la boira no s’esvaeix.

És el darrer dia d'activitat, estem bastant cansats, i tan sols som gent per fer dos equips, uns aniran baixant cavitats i topografian-les a la  Canal de Lavalle, en el sector BU, i els altres continuaran la desobstrucció del bufador, ens ho prenem amb tranquil·litat, s’acaba la campanya i malgrat no haver  obtingut grans resultats, s’ha fet feina, i bona feina. En una altre ocasió tindrem més sort, encara que aquesta, serà gracies a la recerca i catalogació sistemàtica que s’ha està duent a terme. 
 Ja tan sols, queda l’últim sopar.

Darrer sopar al alberg, de esquerra a dreta, Millán Ibáñez, Josep Gilabert, Jordi Perez, Victor Gayol, Manel Garcia, Alfons Villanueva, "Salva", Jou Carretero, Jordi Carretero, Bejamí, Jesús Saez, Josep Ma. Anglada,  i Eli Vergés (foto Millán Ibañez)

La resta fins a tornar a casa ja ho sabeu, allà ha quedat aquell racó de Cantabria que tan estimem els espeleòlegs de Mataró,   que a bon segur encara ens reserva molts secrets, i estic convençut que ens tornarà a obsequiar amb nous descobriments.

Manel Garcia Diaz

NOVA ENTRADA AL SISTEMA DEL ALTO DEL TEJUELO

El passat dissabte 1 d'octubre els nostres amics i companys Belges del SPEKUL, i els madrilenys del SECJA, , han aconseguit després de molt de treball i perseverança, la conexió de " La Torca del Rio Perdido "CA-32" al "Sistema del Alto del Tejuelo" a través de les galerias de "La Torca de Bernallán", Afegín més de tres kilometres al sistema, desde aquí els felicitem, per la fita aconseguida, i els animém a continuar treballant, en la exploració de aquest mararavellós carst.

Per a més informació aquí teniu els seguents enllaços:

http://torcadelrioperdido.blogspot.com
http://www.spekul.be/
http://www.secja.com/web/
http://cantoencaramado.blogspot.com/

TRIPTIC 40 È CURSET D'INICIACIÓ

ENTREVISTA A MATARÓ RADIO

El dijous dia 22 a dos quarts d'una, van entrevistar al programa Viu la Vida de Mataró Ràdio 89.3 fm, a l'Eduard Pretel, i l'Albert Cabré, membres de la secció de espeleo, per parlar de la Espeleología, podeu escoltar-la a mataró radio a la carta, aquí teníu l'enllaç, www.ivoox.com/2011-09-22-viu-vida-dia-a-dia-3a-audios-mp3_rf_810767_1.html , esculteu a partir del minut 33.

CURSET D'INICIACIO A L'ESPELEOLOGIA

CAMPANYA ESTIU 2011 (2)

“S’aproxima  la tardor, les imatges de l’estiu es difuminen, no puc posposar-ho més. Abans no s’esvaeixin del tot. Haig d’escriure  la  crònica de les nostres activitats en aquest racó del cantàbric:.”

Aza de Bernallan, Foto Josep  Gila

Enguany, degut a l’augment  de participants,  fruit de  la col·laboració  dels espeleòlegs del  GES del CMB (Grup de Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona) , i el NUBIS de “Palencia”, hem traslladat la nostre base d’operacions, de la cabana de “Bernallán”,  a les antigues escoles de Calseca, actualment mmm....alberg??

Antigues escoles de Calseca, Alberg, Foto Josep Gila

Els objectius inicials eren:

1.- Revisió topogràfica de la “Sima del Papo”, explorada pel SCD (Speleo Club de Dijon), l’any 1981

2.- Prospecció al sector de “Garma del Ciervo”

3.- Prospecció  al sector BU (Bustablado), topografia d’algunes cavitats i continuar la desobstrucció del BU- 118
4.-Intentar la connexió de la “Torca de las yeguas” amb la “Torca del Cotero “ (Sistema del Alto del tejuelo)

Sima del Papo, (Jordi Perez)

Sima del Papo  (Jesús Saez)

Sima del Papo  (Jesús Saez)

GC-10 (Josep Gila)

El primer dia efectiu d’activitat, s’organitzen 3 equips d’exploració, el primer comença  el descens de la “Torca del Papo”, equipant tota la cavitat amb cargols autoroscants de 6 mm  Ø (anomenats multimonti), les perforacions es fan amb un taladre percutor hilti  TE 4-A22 de 3,3 kg pes, de gran autonomia i potència.

Al costat deñ GC-53, Jordi Carretero  GES ( (Josep Gila)

GC-53, (Josep Gila)

El segon equip es dirigeix cap una cavitat, la GC-53, explorada parcialment fins a – 40 m, on hi ha un segon pou pendent de baixar.

Per acabar, el tercer equip  s’endinsa en el indret anomenat La Mazuela, a la recerca de cavitats al sector BU. Pretenem baixar i catalogar algunes cavitats en aquest sector, i també retrobar un bufador (que malauradament no va ser localitzat). Descendim petites cavitats sense continuació, la tasca ens ocupa tot el dia.

Cap al vespre, visitem els nostres amics francesos del SCD, Guy Simmonot, Patrick i Sandrine Degouve, conversem llarga estona i intercanviarem informació, com ja ha estat habitual en els darrers anys.

Ens posen al corrent d’una cavitat que han descobert a ”Las Cadigueras”, així com els seus progressos a la “Torca del Pasillo” on un sifó sembla que els barra el pas al Col.lector del “Canto Encaramado”, a veure si el poden passar i afegir uns quilòmetres al sistema.
 Tornem a l’alberg ja de nit, on trobem molt animats els membres del segon equip, que havien explorat un avenc d’uns 100 m de fondària, i havien localitzat un segon, el GC-54 (batejada per l’Alfons, superintendent  de l’expedició, com a ”Torca  Panzerotti”) amb un primer pou de 30 m, on havien quedat aturats davant una nova vertical de uns 70 m, només sondejada.

GC-54, (josep Gila)

GC-54 (Torca Panzerotti) Alfons Villanueva GES (Josep Gila)

Tan sols restaven els membres del primer equip, que arriben de matinada en mig de la pluja i la boira. Ens expliquen que el taladre s’havia quedat sense bateria a La capçalera del darrer pou,  fet que els va impedir arribar al fons explorat pels francesos, no podent acabar l’aixecament topogràfic que estaven realitzant. A més, no van trobar cap continuació evident dins La cavitat que haguessin passat per alt els espeleòlegs gals. Com deia, encara restava pendent el darrer pou de la cavitat, i  la galeria que hi havia al final, així com una finestra penjada . Es decideix fer una segona entrada, per rematar la feina.

Salva NUBIS Explorant i topografian el GC-52 (Jesús Saez)

El segon dia, és un dia de transició per la majoria dels membres de la expedició. Es tornen a organitzar tres equips. El primer amb la tasca de catalogar i topografiar cavitats al sector de Garma del Ciervo, i  prospecció de la falla principal que es la mateixa on es troba La Torca del  Papo. Es troben diverses cavitats de escassa fondària, que es cataloguen i topografien tot recorrent una part de la falla al indret anomenat  “Espinajones”.  El segon equip, anirà de prospecció, al “Huridillo”. I el tercer farà l’aixecament topogràfic de la “Torca Musquía Rasa” de 68 m de fondària.

Torca de Musquia Rasa (Josep Gila)

Torca de Musquia Rasa , Victor Gayol i MIllán Ibañez NUBIS, Jordi Perez ACE (Josep Gila)

Agustín  GES forçan una gatera al SCD- 1083 (Jordi Carretero)

 

 

Agustín  GES forçan una gatera al SCD- 1083 (Jordi Carretero)

Jordi Perez , Manel Garcia ACE, Victor Gayol, Millán  Ibañez Nubis, al Aza de Bernallán, camí de la Torca del Cotero (Josep Gila)

El Tercer dia de campanya, ens aixequem aviat, ahir a la nit varem decidir els dos objectius a realitzar, fem dos grups, els primers, tenen que acabar la topografia de la torca de Papo i descartar les incògnites pendents a la cavitat. La resta tenim una aproximació important, anirem a la Torca del Cotero descoberta l’any 1999, una de las boques del Sistema del Alto del Tejuelo fa anys que no es baixa per sota de el primer nivell de galeries, l’objectiu inicial es treure material del bivac de -250, després d’una hora de marxa arribem a la Garma on al seu bell mig es troba la  seva boca de entrada amb un magnífic pou de 80 m.

Capçalera del  1è pou de 80 mts de la Torca del Ccotero , Jordi Perez ACE i Millán NUBIS (Josep Gila)

Tal com va dir en Jordi a punt de començar a davallar: “La suerte esta echada”

Continuarà...

Manel Garcia Diaz