CAMPANYA ESTIU 2011 ( i 3)

Un equip de cinc espeleòlegs després de  quatre hores, de progressió arribem al bivac.

Josep Gilabert,(GES), Victor Gayol i Millán Ibañez (NUBIS) iniciant el descens de la Torca del Cotero (foto Manel Garcia)

 La dimensió de les seves galeries, el seu gran recorregut, i la infinitat de bifurcacions, ens fans ser conscients de que ens troben dins un gran sistema.

Torca del Cotero -250 mts bifurcació de la galeria bonica (foto Jordi Perez)

Jordi Perez, Victor Gayol, i Millán Ibáñez, al bivac de -250 a la Torca del Cotero, (foto Josep Gila)

 

Aquí el temps s’ha aturat, tot es exactament igual a com es va deixar. Descansem, fem la avituallament amb les viandes d’atac que portem i les sopes que em trobat al campament subterrani, i que ens han sentat a gloria.  Recorrem la galeria, fins un caos de blocs, on en un enèsim intent, intentem infructuosament cercar un pas per a superar-ho, tornem al punt on em deixat les saques que haurem de portejar fins l’exterior,  començar el retorn, galeries i mes galeries,

Torca del Cotero, Gran Galeria al Tercer nivell de galerias (foto Jordi Perez)

Torca del Cotero, Gran Galeria al Tercer nivell de galerias (foto Jordi Perez)

Victor Gayol (NUBIS)  al  passamà (foto Josep Gilabert)

remuntar un pou de 80 m, per tornar a baixar el desnivell guanyat, fins un pou que talla completament,  la  galeria , que  hem de superar a través d’un interminable passamà , ens  conduirà  a la base de una nova vertical de 60 m,

Manel Garcia, i Jordi Perez (ACE) superant el llarg passamà (foto Josep Gilabert)

Manel Garcia, Millán Ibañez, Jordi Perez, i Victor Gayol a punt de remuntar el pou de 60 m(foto Josep Gilabert)

 

  sobre el  que  hi trobem el segon nivell de galeries, i les restes del  primer campament que es va muntar a la cavitat.

Torca del Cotero al fons les restes del primer campament que es va muntar a la cavitat ( Foto Josep Gilabert)

A partir d’aquí un reguitzell  de ressalts  ens obriran la porta del pis superior , on una galeria de grans dimensions s’obra a partir de la base del pou de 80 m, que es el darrer que ens manca per pujar per arribar a l’exterior.

Torca del Cotero, 1è nivell degrans galerias a la base del primer pou de 80 mts (foto Jordi Perez)

Quant tots som fora ja es fosc, ens queda tota la pujada fins a l’Aza de Bernallán, però fa bona nit i  en el camí  en una parada tècnica, en Josep Gila, aprofita per donar-nos una petita classe d’astronomia. Arribem de matinada a la base, els nostres companys del “Papo” no han tingut sort, no han trobat continuació a la cavitat, en que tantes esperances havíem posat, per la important corrent d’aire existent al seu interior, però l’espeleo es així, que hi farem! 

Xavier Salamanca, Agustín, Lluis Calvet, Salva, i Albert Monturiol, i el fotograf son que revisa la Sima del Papo  a la darrera entrada (foto Jesús Sáez)

Dimecres  estem bastant cansats, dediquem el dia a tasques mes “lights”, però que també son importants. Un grup de tres continuem amb la desobstrucció del  BU- 118, agafem un ternal, maceta , escarpra , punxó , paleta, pota de cabra i un bidó de polietilè i ens dirigim cap el forat. Un segon equip de dos membres ha de catalogar i topografiar cavitats al rascler que hi sota el Llano de Mojabarcas.

Millan Ibañez explorant petites cavitats per sota del llano de Mojabarcas (foto Jesús Saez)

Aquesta garma  sembla haver estar rosegada ens temps preterits per una glacera. Un tercer grup s’agafa l’altre ternal i la resta del eines de desobstrucció i continua amb la desobstrucció d’un bufador que coneixem des de fa més de 20 anys, la seva posició geogràfica, i el violent corrent d’aire que exhala a 6° de temperatura, ens engresca,  doncs podria ser un nou accés la sistema subterrani,  fet que fa córrer la nostra imaginació, alguns fins i tot especulem....  però, toquem de peus a terra, la desobstrucció es difícil i sobre tot molt perillosa atès que hi ha molts blocs que son susceptibles de tornar-se inestables en el curs dels treballs. 

"Salva" i Jordi Carretero desobtruint el bufador (foto LLuis Calvet)

Salva" i Jordi Carretero desobtruint el bufador (foto LLuis Calvet)

El dijous ja ha començat a marxar gent, però els que quedem encara tenim moltes ganes de fer activitat. Decidim intentar de nou la connexió de dues cavitats, se’ns resisteix la unió bo i que ambdues es troben a tocar, son “La torca de las Yegüas” començada a explorar l’estiu de 1989, i “La Torca del Cotero” trobada 10 anys després. Organitzem dos equips, de quatre espeleòlegs cada un. El de la Torca del Cotero ha de baixar al primer nivell de galeries, progressar durant 600 m, i buscar continuacions descendents en els punts on les topografies es superposen. A més a una hora concreta, han de fer sonar unes botzines de gas. El equip de las Yegüas , es divideix en dos subgrups, un ha de fer una nova poligonal de la cavitat, i el segon ha de equipar la cavitat i arribar a una hora concreta a la sala “Mitjans” on han de buscar per unes possibles continuacions remuntants (al contrari que al “Cotero”), i activar la botzina cinc minuts després que els del Cotero.

"Torca de las Yegüas" pous de entrada (foto Jordi carretero)

"Torca de las Yegüas" Galeria principal (foto Jordi Carretero)

"Torca de las Yegüas" galeria principal (foto Jordi Carretero)

No hem tingut sort, però no desistirem de intentar-ho en el futur,  encara que de moment desmuntarem tota la instal·lació de la Torca de las Yeguas. S’ha fet molt tard, un cop ha sortit l’últim explorador de les yeguas ja es fosc, i el pitjor és que hi ha Boira. Amb l’altre grup hem quedat a un coll just abans de travessar la Garma,  en aquesta situació comprovem la tranquil·litat que et donen uns walki-talkie, per fi ens trobem i comencem el retorn en boira fins als cotxes, aquesta caminada serà bastant penosa, doncs és molt tard i la boira no s’esvaeix.

És el darrer dia d'activitat, estem bastant cansats, i tan sols som gent per fer dos equips, uns aniran baixant cavitats i topografian-les a la  Canal de Lavalle, en el sector BU, i els altres continuaran la desobstrucció del bufador, ens ho prenem amb tranquil·litat, s’acaba la campanya i malgrat no haver  obtingut grans resultats, s’ha fet feina, i bona feina. En una altre ocasió tindrem més sort, encara que aquesta, serà gracies a la recerca i catalogació sistemàtica que s’ha està duent a terme. 
 Ja tan sols, queda l’últim sopar.

Darrer sopar al alberg, de esquerra a dreta, Millán Ibáñez, Josep Gilabert, Jordi Perez, Victor Gayol, Manel Garcia, Alfons Villanueva, "Salva", Jou Carretero, Jordi Carretero, Bejamí, Jesús Saez, Josep Ma. Anglada,  i Eli Vergés (foto Millán Ibañez)

La resta fins a tornar a casa ja ho sabeu, allà ha quedat aquell racó de Cantabria que tan estimem els espeleòlegs de Mataró,   que a bon segur encara ens reserva molts secrets, i estic convençut que ens tornarà a obsequiar amb nous descobriments.

Manel Garcia Diaz