diumenge, 3 de juliol de 2011

Porracolina, Abril de 2011

     
Són les 13 hores del dijous 21 de abril de 2011. Travessem el Portillo de La Lunada provinents de Burgos. Contra totes les previsions, fa un temps excel·lent. Parem al mirador, en Jordi Pérez, l’Eduard Pretel i Jo. Sortim del cotxe, després de vuit hores de viatge. Fa vent, però el cel és blau i clar, tan sols hi ha alguns núvols, que travessen la serralada provinents del sud. Quina vista sobre la vall del Miera! 


                     
                                Vall del Miera, carretera de La Lunada.

Tan sols ens queden uns minuts per arribar a San Roque de Río Miera. És Dijous Sant, i és impossible aparcar al poble. No podem parar i decidim anar a dinar al Càmping.


                                Vall del Miera, Cubío de las Calzadas


En Jordi truca els companys del SECJA per a comunicar-los que hem arribat. Ens expliquen que han fet una coloració amb fluoresceïna al riu de la Torca del Canto Encaramado. Han col·locat fluocaptadors a totes les possibles surgències a la vall de Bustablado: El molino, Orcones, Cueva la cueva i Cubiobramante. Dinem menjar casolà de la vall, Cocido Montañés i altres viandes. I després d’un descans, enfilem la pista que surt de Calseca, en direcció al Collado Espina, on deixem el vehicle. Comencem la marxa a peu, flanquejant el cim de la Muela pel Llano de Mojabarcas, en direcció al Collado de Bernallán, al que arribarem passats vint minuts. Aquí es troba la nostre base d’operacions. 


                                Collado Espina amb el Porracolina al fons.

 
 Cabana de Bernallán, Assumpta Triadó, Jordi Perez, i Jordi Gual

Ens instal·lem a la cabana. Tot seguit decidim aprofitar la tarda i anar a la BU-118, una cavitat descoberta l’any () per en Marcel Alcoy, un històric del club.  Caminant durant una hora per prats i garmas arribem a la cavitat a les sis de la tarda. Instal·lem aquest cubío, on una estreta boca dóna accés a un petit pou de 8m. Baixem l’equip de desobstrucció i comencem per torns l’extracció de pedres, fang i blocs que ens barren el pas. Un important i fred corrent d’aire  (6,5 °C) ens anima a no desistir en l’esforç. Hem treballat durant una hora i mitja. Hem fet feina, però en queda molta. Això sí, tornarem. A les vuit del vespre refem el camí cap al nostre campament.  A quarts d’onze de la nit tenim visita. Els nostres amics d’Alcobendas i belgues tornen d’explorar al Sumidero de Calleja Lavalle. Han vist llum i han passat a saludar-nos. Xerrem una mica i marxen aviat perquè encara els queda una bona estona abans no arribin al seu destí.
Són les set del matí del dia 22. Hem quedat a les deu a Collado Espina amb en Jordi Gual del GES de Barcelona i en Jesús Sáez del NUBIS de Palència. Abans hi ha molta feina a fer: hem d’esmorzar, anar a buscar aigua a la font, etc. Arribem al punt de reunió quasi bé tots alhora i retornem a Bernallán d’on, un cop equipats, sortim a dos quarts de dotze cap a Canal del Haya per anar a una cavitat explorada el 2010, el CL-320, on  resten pendents unes incògnites. Per la difuminada drecera que condueix al coll del pastor, quan som a l’alçada d’Hoyo Malo, sentim crits des de l’altra banda de la vall. Sens dubte és el darrer membre de l’expedició: l’Assumpta Triadó, de l’ACE. Arribava un dia més tard amb uns familiars seus. Com que ja hem fet un bon tros de camí decidim continuar. Una hora més tard arribem a la dolina on es troba la cavitat, ens equipem i comencem a davallar-la.


                                        CL-320, Topografía Jordi Perez

El primer tram és un meandre que comença en un pas estret, i tot seguit a mida que es va baixant es va ampliant fins arribar a una saleta, al fons de la qual comença una vertical. Després de baixar desgrimpant un parell de metres, el seu inici es estret, i  té una fondària de 10m, que abandonem als pocs metres del seu inici en un flanqueig que ens situa en un laminador d’accés a un ressalt de 4m que cal baixar amb corda. A l’extrem inferior de la base tenim la continuació, per una pseudogatera, que ens situa en un espai més ample on després d’haver-la superat, a l’esquerra amunt resta pendent una possible continuació remuntant on s’hauria de retirar un bloc falcat en la  fissura per poder continuar progressant. Però la continuació més evident es troba grimpant 2m sobre uns blocs que vam haver d’estabilitzar. Un cop al seu damunt, en un pas estret a la dreta, i estructurada en un pla inclinat, continua una galeria meandriforme amb  ressalts, que desemboca en una vertical de 21m, on la morfologia predominant és la corrosió. La base d’aquest pou és de 5m d’amplada i al fons hi ha una gatera  impenetrable que sembla donar a una petita vertical. Però superant uns 3m la base del pou i baixant un ressalt, ens trobem a la base d’un pou paral·lel, de semblants dimensions, on un bloc encastat a la boca de la vertical, situada a la cota – 81,5m, havia barrat la continuació en la primera exploració.
Després d’una laboriosa desobstrucció aconseguim trencar el bloc i llançar-lo daltabaix. Continuem davallant una nova vertical de 10m, seguida d’una altra de 15m, que ens situen a -105m, màxima fondària de la cavitat, sense continuació evident.
De pujada parem atenció en el lloc on perdem el corrent d’aire. És a la cota -60m, on l’equipament d’un passamà aeri en una possible futura entrada ens situaria a l’altra banda del pou, on s’insinua una finestra seguint el pla d’estratificació inclinat que forma en aquest sector la cavitat. Són les vuit del vespre i tots hem sortit de la cavitat. Retornem a Bernallán per un camí diferent fins al coll del pastor.


Sector BU, Sota la pista  de bustablao a San Roque de Riomiera, sobre aquesta Garma del Ciervo i el Alto de Somo, a la dalt a la dreta cim de Porracolina

El dissabte dia 23 el dediquem a la localització, exploració i topografia de 7 cavitats al sector BU, de la 69 a la 75, per sota de la pista que porta de Calseca a Bustablado, tot passat Collado Espina. Havent dinat hem d’abandonar l’activitat perquè comença a ploure. Retornem al centre d’operacions. Durant la tarda, ja a la cabana, planifiquem les tasques a realitzar el dia següent i en el futur, al voltant de la llar de foc. Decidim anar el diumenge de prospecció al sector de los Machucos.
Diumenge dia 24 el dia s’alça plujós i decidim suspendre la prospecció, baixar a Asón i tornar cap a casa un dia abans. A quarts de dotze de la nit ja tot és història.

Manel Garcia Díaz

1 comentari:

  1. Animo y a seguir trabajando que seguro algún día "saltara la liebre"

    ResponElimina